Vaig anar a una teràpia…i em vaig acabar ficant en una secta!

Reflexions

Després de vàries visites, cafès, dinars, etc., vaig anar agafant confiança amb aquest terapeuta i li anava explicant coses cada vegada més íntimes.

En tot aquest temps, vaig tenir la sensació de que se’m trencaven els esquemes. Aparentment ningú mai m’havia estimat, res era cert, no servia per res pensar, no havia sentit mai amor per ningú….i el pitjor, és que mai sabia a quin nivell estava de creixement. Quan semblava que havia fet passos endavant, m’ho tirava tot per terra i sempre sortia quelcom per fer-me veure que estava malament i que no estimava prou. Quan semblava que estava malament m’animava…tot eren dubtes i desconcert, ja no sabia si ho estava fent correctament o no. Això va crear una certa dependència a ell i a les seves teràpies, li consultava tot, fins i tot temes íntims i personals, ell sempre tenia una resposta plena d’amor i a més amb les teràpies em feia sentir en pau. Altres vegades deia que no em tractava perquè era una exigència meva, i els “de dalt” no li deixaven. Aquests dies sortia molt malament perquè semblava que desitjar trobar-me millor era quelcom que no havia de fer, la curació se’m donaria quan sentís, no quan pensés. També semblava que el meu creixement només podria ser quan trenqués els tabús sexuals.

En una de les meves primeres visites em va comentar que ell ajudava a que les noies joves coneguessin el seu cos, com els mestres de la Índia. Ell passava la mà per certes zones, així es coneixia l’impacte energètic, i fins a quin punt es podia sentir plaer, cosa que les parelles no saben perquè són uns inexperts. A la Índia són llestos perquè es deixen guiar per els que saben (homes amb experiència), deia. I aquí som uns hipòcrites. Més tard el convit a provar això es feia de forma subtil…jo pensava que no era possible que m’estigués proposant això…però em vaig trobar que després d’impartir les teràpies, quan jo en trobava en un estat de pau, ell aprofitava per dir que jo tenia capacitat d’estimar a tothom i que fins que no arribés a experimentar això i carregar-me d’energia, no podria créixer vibracionalment. “ja saps què t’estic dient, oi? Però fins que tu no estiguis preparada, que jo no senti que tu vols, no faré res. Has d’estar disposada a créixer i voler de debò” Un dia em va dir això després de fer-me una abraçada, que em vaig sentir energèticament molt bé, en estat de flotació, i ell s’havia trempat i s’estava recolocant les seves parts allà mateix davant meu. Jo com estava en un estat de flotació no em va semblar ni bé ni malament. Això em lligava a les frotacions que feia “aparentment sense voler” a la camilla. Era jo que era maníaca i pensava massa? No podia ser que s’estigués aprofitant….Què m’estava proposant? Tampoc podia ser…