Vaig anar a una teràpia…i em vaig acabar ficant en una secta!

La primera impressió que vaig tenir del «terapeuta”, va ser de “viejo verde”. Per la seva corpulència i el seu posat, de seguida em vaig sentir poca cosa davant d’ell. Aquesta sensació es magnificava al llarg de la visita.

Era un home d’uns 65 anys, calb amb només una mica de cabell blanc darrera les orelles i al clatell, alt, de constitució robusta i amb una mirada directa.

Quan vaig seure, a la seva consulta, va començar demanant-me el perquè de la visita, i advertint-me el següent: “Suposo que ja t’han dit que la meva manera de tractar a la consulta és una mica especial, diferent a lo habitual, …ja veuràs que aquí anem “a saco”…” i a la que vaig començar a respondre, de seguida em qüestionava el que li deia i el com li deia, remarcant-me “Que si penses massa”, “Que si et menteixes”… Constantment em sentia contra les cordes amb mi mateix, fins al punt que em vaig creure que estava molt pitjor del que jo pensava abans d’anar-hi. Em va dir: “Mira, no fa ni una hora que ens coneixem , però jo ja sé qui ets”.

Com que ell deia tenir les eines per ajudar-me, vaig confiar en que tot plegat era a fi de bé, i per tant, vaig seguir amb les converses tot i no ser del tot agradables, pel to alt i força agressiu. Tenia en ment la recomanació del meu amic, i vaig aguantar.

Durant les primeres visites, el que va fer va ser posar-me en dubte conceptes com “la raó”, “la veritat” i el què entenia com “Amor”.  Em deia que “la raó” no existia, em feia veure que anàvem canviat de parer segons canviàvem d’edat o circumstàncies, i que res, per tant, adquiria una certa solidesa com per dir-se raó. Una de les seves frases era: Diga’m 1 sol pensament que sigui unicament teu, però que realment estiguis segur que és teu” i ” en el món hi ha milers de xinesos, què m’importa el què pensen aquests xinesos” (més endavant aquesta frase la feia servir sovint, jo pensava que era perquè perdia memòria de vell…perquè el trobava pesat quan repetia segons quins temes), “Els importa què penso jo? Doncs a mi lo que pensin ells o tu, tampoc”.