Vaig anar a una teràpia…i em vaig acabar ficant en una secta!

 L’última vegada que hi vaig anar, quan vam passar a la camilla, jo ja estava predisposada i amb la música relaxant de fons em vaig anar deixant anar cada vegada més. Ell, començava normalment fent-me reiki als peus on notava una gran escalfor. Llavors, mica en mica, anava passant les mans per damunt de la resta del meu cos. Tot això em semblava normal fins que va dir que tenia un bloqueig a nivell sexual i que si volia seguir, l’havia de trencar. Jo li vaig demanar com s’havia de trencar, i em va dir que ell sabia com fer-ho, que primer ell m’ensenyaria com m’ho feia a mi, i que si jo volia, després li podria fer a ell. Vaig accedir i va començar posant-me una mà damunt del cap i l’altre damunt del sexe (per damunt de la roba). Va començar a apretar fins a arribar a un punt que jo em sentia incòmode i que inclús em feia mal. Al queixar-me em va insistir en què estava trencant el bloqueig.  Va parar, i llavors em va dir que m’estigués una estona allà estirada fins que a mi em semblés… I al cap d’una estona que em vaig aixecar va venir ell i es va estirar a la camilla.

Tota l’estona en què duraven les sessions, es mostrava molt proper, molt confident amb mi com si el que estigués passant fos únic i exclusiu entre jo i ell… en el fons, suposo que em sentia especial.

Quan ell es va estirar a la camilla em va dir: “Deixa’t anar, que les teves mans vagin on vulguin” Jo, la veritat, estava una mica tallada, no acabava d’estar còmode en el paper que m’havia adjudicat, però vaig seguir. Així que vaig començar a passar-li les mans per damunt del cap, el pit, els braços, les cames,… i llavors vaig veure que ell tenia una erecció i que cada cop que passava a prop de la zona feia uns sospirs. Allò va acabar de fer-me sentir incòmode i va culminar quan ell va començar a tocar-me posant-me la mà per dins els pantalons. Va ser llavors quan vaig dir-li que no volia seguir, que ja en tenia prou. Tot i així, el meu to era tranquil. Jo estava molt trasbalsada internament, no entenia res, i em culpava per sentir-me malament, ja que estava convençuda que estava fallant en el meu procés de creixement.

Després d’una estona en silenci, em va fer seure a la camilla, i ell, dret em va dir que perquè havia dit que no i que tot allò, fent-ho sense roba encara era molt més intens i molt més bo pels dos. Jo vaig dir-li que no em veia capaç de fer tot això que deia, que no volia fer-ho. I ell, m’insistia que aquest era el camí cap al creixement. Internament tenia molts dubtes, jo volia créixer, però no d’aquesta manera… em veia incapaç i a més a més, em culpava per no trencar amb els meus tabús. Va ser llavors quan em va demanar que perquè, si jo li deixava la meva ànima per tractar-la i també la meva ment, no era capaç de deixar-li el cos, si jo no li donava importància com a l’ànima o a la ment. Aquí, realment, aconseguia descentrar-me i fer-me dubtar.

A partir d’aquest moment, vaig sentir-me incapaç de poder seguir amb el procés, i ja, sense dir-li clarament, vaig marxar tenint clar que no hi tornaria més.